El mètode Despierta

Al llarg de molts anys de professió, els terapeutes de Desperta hem practicat, per ajudar als nostres pacients a recuperar-se, els mètodes coneguts com “Minnesota” i “Mètode Cognitiu Conductual”. En resum, aquests mètodes esmentats es basen en la comprensió de l’addicció a nivell intel·lectual (documentals, pel·lícules, lectures, explicacions terapèutiques …) la desintoxicació física (de la mà de metges professionals) i, per descomptat, el manteniment de l’abstinència amb les eines que porten a aconseguir-la (assistència a teràpies grupals i individuals, horaris, rutina, exercici físic, suport de el grup i terapèutic durant el temps estimat necessari)

No obstant això, l’experiència i sobretot, el que els mateixos pacients ens ensenyen diàriament, ens ha ajudat a sembrar la nostra pròpia llavor, a afegir una sèrie de factors no contemplats en els aspectes anteriors que, al nostre entendre, són imprescindibles perquè no consumir drogues / substàncies no sigui una condemna, sinó més aviat un alliberament.

En Desperta sabem que la recuperació ha d’anar acompanyada d’alegria. De esperança. De bon humor. Potser a el principi, aconseguir això és difícil, ja que les persones que realitzen el tractament estan espantades, fràgils i molt perdudes. A l’igual que ho estan les seves famílies. NINGÚ VOL TENIR UN PROBLEMA DE DROGUES I NINGÚ CONTEMPLAVA TENIR. AIXÒ ÉS UNA MICA QUE ELS PASSA A ALTRES.

Per això, nosaltres procurem que es barregi l’alta exigència i la professionalitat de l’tractament, el que garanteix la seva eficàcia, amb el desig creixent per part de l’pacient de aconseguir-ho. Per a això cal motivar-lo. No hem de buscar una motivació a curt termini ni contentarle acceptant conductes que podrien posar-lo en risc. No obstant això, hem de contagiar de la seguretat d’un futur millor, lliure, ple de possibilitats. De totes aquestes que la droga els ha robat.

Per aconseguir-ho, les nostres premisses són:

• Assistir a teràpia no té perquè ser trist ni pesat.
• Després d’un temps de recuperació, el pacient ha i pot recuperar o començar activitats de formació, lúdiques, esportives i socials.
• La confidencialitat ha de ser respectada.
• Un addicte no està boig. Pateix una malaltia que mereix tant respecte com qualsevol altra. Per això, en lloc de castigar-los, cal ajudar-los i motivar-los.
• El grup és seriós, exigent, però amable. Cal riure també. Oh, si. Una teràpia pot ser molt divertida. Afortunadament, alguns dies, ho són.
• Si bé la línia a seguir ha de ser estricta ja que el pacient a el principi tendeix a acte enganyar-se, més endavant se li ha d’escoltar. Atendre la seva situació específica i les seves necessitats vitals. Tots pateixen el mateix trastorn. Les conductes de la droga són molt semblants. Però a el temps, cada un requereix d’una atenció personalitzada, diferent, específica.
• La recuperació no és curta. Però evoluciona constantment. És dinàmica. Les pautes canvien. El ventall de possibilitats s’amplia i el món de l’addicte comença a créixer de nou en la direcció contrària cap a la qual la droga li portava: de la destrucció, a la construcció.
• Som uns apassionats del que fem. Lluitem amb ganes i il·lusió per la recuperació de tots i cada un. El grup, contagiat d’aquest entusiasme, transmet pau, serenitat i optimisme.
• Perquè bastant han patit els addictes i les seves famílies. De vegades, l’exigència no està renyida amb la suavitat.

Cada pacient, és una persona NORMAL. Pateix un trastorn, si. Un problema greu. Però acceptada l’ajuda necessària, la recuperació s’ha d’enfocar cap a una normalitat absoluta. Un addicte a les substàncies, un cop recuperat, no és fràgil ni més vulnerable que altres persones. A l’contrari. Un bon tractament permet desenvolupar habilitats, com solen fer-ho les crisis, que els enforteixi i converteixi en persones segures, autònomes i solvents a tots els nivells.

• Desintoxicació: La desintoxicació és el procés pel qual el pacient deixa de consumir les substàncies a les quals és addicte. Aquest procés es realitza baix estreta vigilància mèdica i en la majoria de casos amb l’ajuda de medicació de suport per a evitar l’aparició de síndromes d’abstinència.




• Deshabituació: La malaltia d’addicció altera enormement els hàbits i actituds de la persona que la pateix. La deshabituació és el procés d’identificació i substitució dels hàbits i actituds alterats, per uns altres que milloren la qualitat de vida del pacient i afavoreixin la seva integració en l’entorn familiar, laboral i social.




• Rehabilitació: La rehabilitació té com a objectiu la recuperació de les habilitats pèrdues o no desenvolupades pel pacient a causa del consum. L’eina fonamental del procés és la teràpia grupal i individual. La teràpia es complementa amb altres activitats encaminades al control d’impulsos, reducció d’ansietat i millora de les habilitats personals i socials del pacient.